|
El discurs de Marca començava saludant als assistents per a després continuar així:
Hui és el moment d’agrair a tota la Gandia fallera l’ajuda que m’han proporcionat per a dur a terme aquesta meravellosa experiència com a Fallera Major. Aquest any inoblidable ha estat possible gràcies a moltes persones que han treballat i molt, al meu costat.
Per això vull recordar primer que res, al senyor Alcalde, a qui he tingut el privilegi de conéixer com a una gran persona, que m’ha obert les portes de l’Ajuntament i m’ha aportat eixa tranquil·litat que jo sempre necessitava.
A Jesús Garcia, qui amb la seua aposta personal va fer realitat el què jo hui estiga ací dalt. La satisfacció d’aquest any, com em vares dir una vegada, ha sigut finalment meua, perquè he tingut la sort de ser Fallera Major un dels anys en què has sigut President, ja que ningú m’ha dedicat tantes hores com tu ni tantes paraules d’estima. Espere conservar la nostra amistat fins sempre. Fes extensiu el meu agraïment a la resta de membres de la teua executiva.
A la meua comissió, els fallers del carrer Major i Passeig, als qui en els actes d’enguany també he tingut molt a prop de mi, arribant inclús a escoltar l’himne de la falla a tan sols uns metres de distància. Gràcies per la vostra estima.
És precís nomenar a tots els components d’eixa magnífica Cort d’Honor que he tingut sempre al meu costat. Hem gaudit junts de tots i cadascun dels actes amb molta harmonia i felicitat. Heu sigut uns vertaders amics que m’heu ajudat moltíssim i amb qui he compartit grans moments durant aquest any.
A la meua família. Mon pare, qui m’ha inculcat sempre la passió per les falles i a qui he d’agrair realment l’experiència més gratificant de la meua vida. Tu i jo som molt semblants per això sé que el teu cor bategarà tan de pressa junt amb el meu, per l’emoció tan gran que estem sentint. Ma mare, sempre en un segon plànol, però a qui jo, el dia de la presentació sempre buscava la teua mirada mentre caminava per la passarel·la i hui, des d’ací dalt continue buscant els teus ulls. Gràcies al vostre esforç ara teniu dues filles Falleres Majors de Gandia.
I com no, els meus germans. Vosaltres sí que heu sigut especials per a mi aquest any, sempre al meu costat, sempre pendents de mi. No feia falta demanar-vos res perquè heu fet de tot:: Juanma, acompanyant-me en la Cort; Cristina, de mantenidora; i Mª del mar amb el maquillatge i la perruqueria. Tots units gaudint d’aquest any inoblidable, amb la companyia de Sergio i de Josemi.
També he d’anomenar a Laura, amb qui he tingut una gran complicitat des de l’inici del nostre nomenament com a Falleres Majors. Has sigut una gran companya i sobretot una gran amiga que ha anat creixent al meu costat. Tot el què hem passat juntes ens ha unit encara més i ha fet que el dos mil nou siga encara més especial.
No podia oblidar-me de tu,Rubén, perquè encara que no has pogut estar ací tot el què hagueres volgut per la teua activitat professional i hem estat separats per molts quilòmetres, jo t’he sentit molt a prop en cada acte i en cada moment. Tu t’has emportat la pitjor part d’aquest any i per tant he de donar-te les gràcies per haver aguantat.
I permeteu-me que m’enrecorde d’Àlvaro, eixe xiquet que em preguntava des de la seua innocència: -“Martita, vols ser la Fallera Major?” i jo li posava la condició de què ell havia de ser el meu faller. En eixe moment la cara se li il·luminava.
A partir d’aquesta nit jo continuaré sent una fallera més, com sempre ho he sigut i intentaré dur el nom de la ciutat el més alt possible, gràcies a l’estima que m’han donat els fallers de totes les comissions de Gandia. Tantes mostres d’afecte les vull tornar posant-me a la disposició de tots vosaltres i agraint-vos la felicitat que m’heu proporcionat en aquest any inoblidable.
Moltes gràcies i fins sempre.
|