El casal museu de les falles de Gandia. Centre cultural de la festa

Vicent Blasco Ibáñez fou un dels primers a considerar la creació d’un museu etnogràfic i de folklore, amb motiu del seu discurs de recepció en el Centre de Cultura Valenciana, llegit el 17 de maig de 1921. Blasco era partidari d’una tipologia de museu mixt que alternara l’heterogeneïtat de continguts pròpia d’un repertori d’objectes i peces procedents de diversos camps (artístic, artesanal, històric i etnològic) amb aquells altres de l’expressió d’un univers concret: les tradicions i els usos populars valencians. El 31 de maig de 1921, Maximilià Thous nomenat secretari del comitè organitzador s’encarregava de redactar un informe sobre la planificació i viabilitat del Museu d’Etnografia i Folklore de València, que va aparèixer publicat l’any 1922.

Dins de tota aquesta dinàmica el 1934 sorgirà de la Festa de les Falles la proposta de Regino Mas de l’indult del foc, que considerava el ninot com a objecte museable a través d’uns actes d’aportació festiva: l’exposició dels ninots en una sala i la participació en la salvació del foc d’una cavalcada folklòrica de solidaritat amb l’indultat.

Després de la guerra del 36 frustrada tota temptativa de redreçament del projecte del Museu del Folklore Valencià com a centre integrador de diverses manifestacions etnogràfiques, els ninots salvats del foc començaran a operar com a peces principals de la Festa de les Falles i propugnadores del Museu Faller.
El 1943 comença l’explicació d’una altra història. Des de la Junta Central Fallera es llançava una iniciativa fruit d’una necessitat.

Es proposava la creació del Casal Faller perquè servira de domicili social amb espai suficient per a acollir un museu, un teatre i els despatxos de les diferents delegacions de l’organisme rector de la festa. Un projecte que per manca del necessari suport de l’ajuntament de València es va prolongar amb caràcter provisional fins el 4 de març de 1995, any que s’inauguraven les definitives instal·lacions al rehabilitat edifici de l’antic convent presó de Monteolivet.

La ciutat d’Alacant també ha adoptat el mateix model en la Casa de la Festa, on en un edifici rehabilitat de la Rambla Méndez Núñez s’ubiquen tots els organismes rectors de les diferents celebracions festives existents en la ciutat, així com també el Museu de Fogueres inaugurat el 2003, antecessor d’un altre que va albergar el Castell de Santa Bàrbara en la muntanya del Benacantil.

Gandia camina per una reivindicació semblant, però amb la creació i construcció d’un nou edifici, que haurà d’adaptar-se als nous temps i pensar en les tecnologies del futur més immediat.

Els objectius
Com ha de ser el casal museu de les falles de Gandia i que ha d’oferir al públic visitant. Les Falles com manifestació social que ho és, han despertat des de fa molts anys l’interès dels investigadors i de les institucions per al seu estudi i conservació. En aquesta dinàmica deuen emmarcar-se els objectius de prioritat: l’exhibició i divulgació dels diversos elements evocadors de les Falles generats per la pròpia activitat festiva.

PRIMER. Ha de ser un espai, un conjunt lúdic i informatiu que permeta reviure les Falles en els seus moments més culminants: la plantà, els monuments amb els seus ninots, l’ofrena de flors, els focs artificials motivadors de la cremà, la gastronomia, la indumentària i un etcètera tan llarg com variades són les facetes de la festa de les falles a Gandia. A més d’un centre cultural d’investigació, informació i documentació sobre la festa i sobre unes altres de Gandia i comarca. Per la qual cosa, es desenvoluparà un Centre Temàtic, d’avantguarda i virtual, que facilite l’accés dels distints sectors de la societat a les noves tecnologies de la informació. On al mateix temps queden arxivats els materials en suport imprès, fotogràfic, sonor i audiovisual, com tot l’inventari de documents propis de la festa. Aquests tindran accés lliure i individual en la seua sala de biblioteca, hemeroteca, fonoteca i videoteca.

Igualment, articularà ofertes de caràcter didàctic com tallers i quaderns per a diferents públics i lúdiques com mostres gastronòmiques, de teatre, concerts i exhibicions d’elements festius.

SEGON. El Museu sobre les Falles i la festa ha de ser un espai d’atracció turística en el qual, al llarg de l’any, els visitants puguen recrear i experimentar les sensacions de les nostres falles. La visita al Museu de les Falles de Gandia deu convertir- se en una invitació, una incitació irresistible per a protagonitzar nostra festa en viu, al carrer, cada any en el mes de març.

Al mateix temps ha de ser un lloc de referència per a gandians i saforencs, que concentre i difonga els senyals d’identitat de la ciutat i la seua comarca. A més d’oferir una programació continuada i canviant d’espectacles i activitats relacionades amb el calendari festiu. Allí han de trobar un espai atractiu per a l’oci i les activitats lúdiques, i que puga mostrar a amics i visitants la cara més suggestiva i original de la ciutat a través del seu Museu - Centre Cultural de la Festa.

Esbós dels continguts:

Gandia ciutat de festa.
Deurà tenir un contingut didàctic formatiu, amb especial incidència en els aspectes històrics, artístics i etnogràfics. Propiciarà les visites col·lectives de diferents edats com les d’escolars. Oferirà, entre altres elements, ninots, esbossos, maquetes, fotografies, audiovisuals i representacions en realitat virtual que expliquen l’evolució de la festa i la seu trama urbana.

Presentarà una base de dades i d’imatges sobre esdeveniments, personatges i llocs destacats del programa festiu. A més proposarà, definirà i facilitarà informació sobre possibles itineraris culturals i turístics.

1.- La festa amb els cinc sentits. Les sensacions de la celebració a través dels sentits. L’espectador les rebrà una a una o bé per separat. Es tracta d’oferir un recorregut impressionista. El Tio de la Porra. Exposició temàtica i escenogràfica de la comparsa festiva més simbòlica de la ciutat adoptada des del 1935 pels fallers pel seu caràcter burlesc. Configurarà un espai participatiu en el qual els visitants podran realitzar activitats lúdiques amb els personatges de la comparsa, indumentària, fotos i vídeos.

2.- La celebració fallera. Història de les Falles de Gandia a través de la fotografia. Espectacle audiovisual de projectors i vídeos sobre els moments i aspectes més significatius de la festa. Galeria de retrats de Falleres Majors. Recreació dels personatges, les indumentàries més representatives i la recuperació de l’ús festiu de l’indument gandià. Es mostraran en las seua escenografia pròpia: El Tio de la Porra, la presentació i exaltació de les falleres, les desfilades de fallers, els músics, els artistes fallers, els pirotècnics, etcètera.

3.- La Plantà, la Mascletà i la Cremà. Constituirà el punt àlgid de la visita pel seu efectisme i els recursos tècnics. Espectacle audiovisual d’alta qualitat sobre els preparatius, els moviments d’erecció d’una falla i l’ambientació festiva dels sopar de la nit de la plantà. El muntatge i la disparada d’una mascletà, simfonia de coets i carcasses. Multimedia, animacions i imatges dels focs artificials en la cremà d’una falla.

4.- Els Ninots Indultats. Col·lecció de les figures que se salven del foc per votació popular o per la decisió d’un jurat, ordenats per èpoques en què els ninots foren construïts, estils dels autors, les diferents tècniques i materials a l’hora d’executar estes obres. No solament aquestes circumstàncies en que va ser confeccionat el ninot, també el lloc que ocupava en la falla, el tema i l’argument d’aquesta i els premis que va obtenir.

5.- L’evolució del monument. Col·lecció fotogràfica que mostre la història. La falla escènica de sainet que representava un argument monotemàtic. La falla arquitectònica conformada per decorats escènics i un pedestal. La falla de tres nivells amb pedestal, cos central i ninot principal de coronament i la falla escultòrica de conjunt.

6.- Les Falles, art i cultura. Exposició de llibrets, escuts i cartells. Reproducció
de diverses músiques de la festa: el pasdoble, les marxes i els himnes. Menjar i beure en Falles: els bunyols, els plats populars, la rebosteria i receptes culinàries.

7.- Espai cibernètic sobre la Festa de les Falles de Gandia. Mediateca d’informació i documentació: imatges, textos i publicacions. Connexió amb la Web del Museu i altres portals de temàtica similar. Correu electrònic amb possibilitat d’enviar postals del Museu: Xat i registre d’opinions, suggeriments i debats sobre la festa. També la configuració d’una secció audiovisual sobre la Fira de Gandia i manifestacions popular i festives de la ciutat com de la comarca.

La funcionalitat principal de l’edifici.
L’espai d’exposició. Les sales on albergarà i es mostraran permanentment les col·leccions pròpies objecte principal de les visites durant tot l’any. En les seues seccions es desenvoluparan els continguts que tindran caràcter renovable per a atraure i captar constantment l’interès dels possibles interessats, de diversitat de públic com de turistes. També contarà amb un espai destinat a exposicions temporals, que permeta aprofundir en algun tema, aspecte de la festa o element festiu de manera més extensa. Per això se servirà dels objectes propis del Museu, o d’altres cedits per a l’ocasió i de les investigacions portades a terme pel seu servei d’estudi, de manera que es puguen programar exposicions de durada limitada que servisquen per a renovar l’oferta museística. En aquest cas seran dotades de la difusió i el
suport necessari perquè convertides en itinerants, alhora puguen circular com a promoció de les Falles de Gandia i de la ciutat.

El centre temàtic de documentació. Es caracteritzarà pel seu rigor i prestigi científic.
Un referent en les tasques d’investigació sociològica, antropològica, històrica, etnogràfica i periodística. Recollirà, col·leccionarà, incitarà a les donacions o cessions de materials perquè no es perden i difondrà la documentació en qualsevol suport produït entorn de les Falles, a la vegada que les relacionarà amb altres festes de la ciutat i comarca. Tindrà sala de lectura i visualització.

Formarà els fons de la biblioteca, hemeroteca de publicacions falleres i la mediateca visual. Promourà i coordinarà la creació, la investigació i la publicació de treballs sobre la Festa de les Falles en particular i de les festes de la ciutat en general, com aquelles més interessants de la comarca. Motiu pel qual es convertirà en lloc de referència per a la celebració de reunions, congressos, simposis, xerrades, cicles de conferències i jornades especialitzades.

Convocarà un concurs anual de fotografia per a l’edició de postals en paper i en digital, com també la Fira del Llibret de Falla. Gestionarà la imatge de marca, la publicitat, com també la pàgina Web del Museu Centre Cultural, que difondrà i proporcionarà pel ciberespai la festa, a més d’informar amb contingut divers i atractiu sobre les activitats culturals i festives.

Sales d’actes, de reunions, de reunions/ biblioteca, de premsa i de teatre. Espai per a reunions i espectacles. La finalitat fonamental servir de marc per als actes col·lectius, les presentacions falleres, mostres de teatre faller, campionat de truc, assembles falleres i d’altres festivitats, com també els actes especialitzats que s’organitzen durant tot l’any.

Instal·lacions i serveis generals. Àrea de treball administratiu i de gestió del Museu Centre de Documentació. Arxiu i magatzem. Diferenciada de l’anterior àrea de gestió festiva de la Federació de Falles.

Finalment, accessos, àrea d’acollida dels visitants, botiga i cafeteria restaurant els previstos pels arquitectes en edificis d’aquestes característiques.