Museu Faller

Sempre he pensat que les falles a la nostra ciutat tenen un potencial molt gran, potencial humà que avalen centenars de fallers i falleres que conformen les distintes comissions de Gandia.

A hores d’ara, tenim a l’horitzó la construcció i posterior posada en funcionament del futur Museu Faller, espai que ha de significar una fita important, no solament per al món faller, sinó també per a tota la ciutat.
En primer lloc, cal parlar, al meu entendre, d’un espai multidisciplinari i no només d’un museu.

Evidentment, el museu serà la part del nou edifici més visitada i més activa, si quantifiquem, en hores, el temps d’obertura de l’espai i, possiblement, la més sol·licitada pels visitants que vinguen de fora. S’ha de tenir, doncs, una cura especial a preparar un projecte museogràfic que faça atractiva la visita i que la convertisca en un referent, si més no, de la comarca, canviant un museu a l’ús, com crec que és el de València, per un altre que combine la mirada als ninots i elements de la festa que hi haurà, amb altres activitats que siguen interactives, cridaneres i, si pot ser, atractives, per tal que les persones que el visiten vulguen tornar a veure’l en més ocasions.

Una altra part important del nou edifici serà, amb tota seguretat, el saló d’actes o sala d’activitats, la qual, com a mínim, ha de donar cabuda a les presentacions de totes les comissions falleres de la ciutat, però, hauria de servir, igualment, per poder celebrar-hi tota una sèrie d’actes fallers i no fallers que l’òmpliguen de contingut al llarg de l’any. A fi de dur endavant aquest funcionament, és bàsic encertar en el projecte, el qual hauria d’anar encaminat, segons el meu entendre, al fet que l’esmentada sala fóra polivalent, la qual cosa, evidentment, encarirà el projecte, però, a mitjan i llarg termini, crec que serà beneficiosa per a l’edifici.

Hi ha tot un món de possibilitats per al nou equipament: tallers, cursos, conferències, etc., relacionats amb el món de les falles, però també el lloguer de l’espai a altres col·lectius i a particulars que puguen fer ús d’ell.

Tot allò apuntat succintament en aquest escrit necessita d’un projecte complet, exhaustiu i professional, que intente donar sentit a l’edifici i rendibilitzar-lo econòmicament i social per a les falles i per a la ciutat. En aquest sentit, opine que una de les primeres passes que hauria de fer el món faller gandià, a través de la Federació de Falles de Gandia, és la contractació de l’esmentat projecte a alguna persona o persones enteses en la matèria, una de les conclusions de les quals serà, sens dubte, proposar la figura d’un/d’una gerent que gestione el Museu, però que també, i si disposa de temps, dedique part de la seua jornada a les cada vegada majors exigències que demanden les activitats falleres a la ciutat. És normal que les persones que conformen la Junta dediquen part del seu temps d’oci al càrrec, però, crec necessari que alguna persona, pagada amb els diners de totes les falles, dedique la totalitat del seu temps professional a una gestió que ha de ser profitosa i vàlida per a tot el col·lectiu faller.

És important, com deia al principi del text, que les falles siguen capaces de donar el pas adient per combinar tradició (leitmotiv de la seua existència) i modernitat; s’han de desfer de llasts que solament contribueixen a empitjorar la imatge i s’han d’adaptar als nous temps que corren. I, en aquest sentit, és important, de la mateixa manera, triar adequadament l’assessoria que culmine en la posada en marxa de l’edifici i d’altres projectes que tinguen en ment. Personalment, crec que cal buscar
en nombrosa gent que, tot i que estem parlant d’una professió jove, puga posar damunt la taula la seua experiència, la seua il·lusió (no cal oblidar els TASOCS de l’institut Veles e Vents) o una combinació d’ambdues, per tal d’enllestir un projecte com el que ens ocupa.

El futur està en girar la cantonada; mirem- lo amb il·lusió, amb el substrat que deixa el passat, però amb les possibilitats que ens permet el present.