|
I
CONEC EL MOVIMENT DE LA LLUNA
perquè s'agita en l'aigua
S'expandix
com el sol que naix
en les muntanyes unides
Conec el vaivé d'un cos
en altre cos
perquè el vent arrossega llavors
que desperten la terra
Tal vegada en un tercer
reconeguem sempre
els nostres cossos abraçats.
II
LLUNA ESPLENDENT
o dalla visible
que sega el cel
Alfange lluminós
que dividix provoca
i vessa sang
en les estreles
Sol que no s'oculta
que clareja el fons
de la nit
Cos estel•lar
que raja d'un altre cos
que advertix un camí
on poder lliscar-se
que deixa un rastre
sembrat de llum
on no perdre'ns
que alumena un bosc sagnat.
III
POT SER QUALSEVOL DIA
tal vegada demà
no sé
però sé que eixe dia
brollarà de la vagina d'una nit èbria
em cridaran a crits
Beuré d'un glop la llum prematura
i els meus llavis
entelats de gemecs de lluna
retindran l’albada a la meua gola
Tal vegada demà
un alé de foc invadisca el meu llit
em desperte unes ales
Sí
Rebentaran a la meua esquena
unes ales lívides
i el meu cos
ara au lliure
serà capaç d'escalar el mur sec
conquistar la muntanya fèrtil
Deixaré ancorades les cadenes
ancorades les mirades dels altres
Adornaré els meus cabells amb flors d'Auralba
Després aniré al teu encontre
subjectant la meua copa
la meua copa d'alba ja nascuda
i t'invitaré a beure eixe licor que embogix
et seduiré amb els meus ulls de nit.
|