El mirador dels Borja

Però la llum del clarejar ja no enlluerna. Un edifici nou s’alça al costat del Col.legi de les
Carmelites ajustant el contrast de llum, a manera d’una gran pantalla de cinema, cap a un
paisatge pròxim: és el Mirador dels Borja.

El nou edifici que remata, per fi, aquest llenç de façana, deixa totalment lliure la planta baixa i
convida al vianant a entrar a contrallum i mirar al davant, cap al lluny,... des del cor mateix de
la Vila. És un lloc on la proximitat de les perspectives urbanes del centre, carregades d’una densa
història, deixen pas a la visió ampla d’un paisatge verd controlat, on el vianant se sent espectador
i actor a la vegada.

Espectador d’una història rica en patrimoni, orgullosa del seu passat i banyada en la llum naixent
del mediterrani; actor d’una ciutat que es fa a si mateixa i que sap interpretar els somnis dels
seus ciutadans, plena de futur. El Mirador s’alinea amb la ciutat renaixentista dels Borja i s’obri cap al llevant.
L’edifici?... és el que menys importa! Però, quina falta li feia “al teixit urbà” del nucli històric
cosir aquesta ferida oberta en el més profund del seu centre borgià!. La cirurgia ha estat neta
i el resultat encoratjador: un parament cec, amb pocs buits, a manera de teló, s’alça uns metres
del terra i amplia l’horitzó visual... al fons apunta el sol omplint de colors càlids la ciutat i el
paisatge, entre arbres.

L’espectacle, des de la ciutat i cap a l’horitzó, és evocador, digne de ser contemplat. Per això
la planta baixa, que ofereix continuïtat amb el plànol de la ciutat, es deixa lliure. La seua funció
és, precisament, ser el lloc des d’on es pot contemplar el paisatge, on Gandia trau el cap pel
riu i recupera la seua presència urbana.

En mirar cap al sud, es veuen els jardins del palau ducal, d’enorme interès històric i botànic,
restaurats recentment. La celebració del Cinquè Centenari del Naixement de Sant Francesc de
Borja, ha fet possible que els esforços de ciutadans i institucions se centren en la recuperació
dels llocs que evoquen la família més internacional de Gandia, les petjades de la qual es poden
descobrir entre els edificis i carrers de la ciutat. Els jardins del Palau, amb la seua frondositat,
s’ofereixen com un lloc ample, amb ombra i frescor, on les espècies botàniques exhibeixen amb
orgull la seua monumentalitat.

Articulant i lligant els múltiples esdeveniments urbans que bolquen sobre la cornisa de la ciutat
al riu, uns cinc metres per sota del Mirador, es desenvolupa un passeig que, a manera d’albereda,
permet recórrer el perfil més històric de la ciutat.  Si es mira cap al nord, es veu la torre del Baluard i la muralla, restaurada fa ja alguns anys,
abraçant l’antic Hospital de sant Marc, avui museu arqueològic de Gandia, que apunta tímidament
pel pas de ronda.

... Ja està enfosquin-se.
És l’instant de la llum màgica. El cel lluita per mantenir un blau cada vegada més obscur, les
llums comencen a omplir-se d’energia, els ocells acomiaden el dia refilant... És el moment de
contemplar aquest edifici des de l’altra riba. Creuem la passarel.la, eixim.
Des del parc Ausiàs March, es contempla la totalitat de la cornisa de la Ciutat Ducal. Al costat
de l’aspecte majestuós del Palau Ducal, que s’alça rere d’uns arbres grans, el nou edifici Mirador
dels Borja troba el seu lloc amb una arquitectura sincera, senzilla i tranquil.la, d’una humilitat
que no pot ni pretén arrabassar el protagonisme als altres monuments, però que sap estar a
l’altura de les circumstàncies.

En la façana al riu, es presenta com un edifici de cristall, il.luminat i transparent... aprofita la
vista i l’escala del paisatge, no té res que ocultar. Aquest modern edifici dialoga, amb respecte
i sense complexos, amb la muralla, cada vegada més manifestament present en la ciutat. És,
també, l’aposta decidida i coherent d’una ciutat moderna que estima el seu passat i s’il·lusiona
amb el seu futur.

La torre del Baluard, el convent de les Clarisses, l’antic hospital de sant Marc, avui rehabilitat
com Museu Arqueològic, el col.legi de les Carmelites i el Palau Ducal, són els monuments que
configuren aquesta impressionant façana urbana al riu. Entre ells s’alça el Mirador dels Borja,
que amb la seua moderna monumentalitat no desmereix de la resta d’edificis, al contrari, els
dignifica i recupera, i entaula un diàleg enriquidor entre modernitat i història que completa i
ompli de nous significats i suggeriments la imatge d’una ciutat noble, rica en cultura, lluminosa
i alegre... Quina gosadia! Quin atreviment!

Des del silenci del parc s’endevina, darrere del Mirador dels Borja, ara il.luminat i transparent,
la bullícia d’una ciutat plena de festa.