L’avantguarda de l'arquitectura a Gandia

Si el descobriment del formigó armat va ser una revolució per a
les estructures de l’època, el desenvolupament de l’aplicació dels materials com el vidre, la
pedra, els metalls i d’altres han proporcionat la llibertat necessària per impulsar una nova manera
de resoldre l’arquitectura.

La revolució dels materials i la seva aplicació han procurat una sèrie d’edificis que a més de
resoldre els seus aspectes funcionals, ofereixen una imatge innovadora, podem dir que són
“edificis per a ser habitats i admirats”.

En els últims anys hem pogut veure exemples d’aquesta nova arquitectura en totes la grans
ciutats del món, i com no podia ser d’altra manera, han començat a arribar a Gandia.
Dos edificis de gran magnitud representen aquestes noves tendències de l’arquitectura a la
nostra ciutat, dos edificis de nova construcció, l’edifici de l’empresa ODEC i l’edifici de l’empresa
AZIMUT.

Si ens detenim en el primer d’ells, podem observar com la intersecció de tres volums, dos
prismes i un cilindre, conformen, en línies generals l’edifici de l’empresa ODEC. La forma
segurament respon a una mirada atenta al programa, al lloc i a un determinat sistema constructiu,
però és la seva façana en la qual anem a centrar les nostres mirades. Els tancaments d’aquest
edifici són una composició de panells metàl.lics i grans murs cortina (murs de vidre). Aquest
tipus de solucions són les que marquen la diferència amb arquitectures anteriors, -qui no
compara una finestra de dimensions normals amb un gran tancament de vidre?- i el concepte
canvia de manera radical. O comparar una imatge de panells metàl.lics front les façanes de
rajola cara vista o acabats amb esquerdejats. Tot això hui en dia es possible no seria possible
sense el desenvolupament tecnològic dels vidres i les investigacions sobre la seva col.locació
en l’obra mitjançant el sistema de murs cortina. I no és menys el dels panells metàl.lics, les
formes dels quals i noves composicions permeten la seva utilització en façanes d’aquesta
dimensió. Si a més unim a tot això aspectes com que el vidre va lligat sempre a la il.luminació
natural dotant d’una gran calidesa als interiors, obtenim un resultat espectacular.

El mateix ocorre amb l’edifici de l’empresa AZIMUT, encara que de dimensions inferiors, la seva
forma també és imponent. De nou és en les seves façanes on radica la diferència amb altres
arquitectures. La forma respon a la intersecció de dos grans cubs clarament diferenciats i la
contraposició dels quals s’accentua amb la seva solució de façana. En aquest cas es combina
una façana lleugera de aplacat de pedra en dos colors, blanc i negre, que emfatitzen els dos
volums que componen aquesta construcció. Com no, en el volum de major envergadura, incorpora
en la seva façana principal, un gran esquinçament de mur cortina, una enllaç d’elements que
a l’observar-lo no deixa a ningú indiferent.

Però aquesta manera de fer arquitectura no només és pròpia dels grans edificis, encara que
pot ser els que més criden la nostra atenció, a menor escala comencem a trobar-los en altres
llocs de la ciutat, paradoxalment fins i tot molts d’ells anteriors als dos edificis anteriorment
comentats. Edificis com el de l’empresa CRESPOGOMAR, en el centre de la nostra ciutat, en
l’Avinguda d’Alacant, és un clar exemple d’ells. La seva façana està realitzada amb una combinació
de panells metàl.lics i murs cortina que donen una gran sensació de lleugeresa. Gràcies al poder
reflectant dels dos materials, en ocasions arribem a veure totalment reflectit en la seva façana
tot el que existeix al seu voltant. Poder crear aquesta imatge màgica és una de les possibilitats
que ens brinden aquest tipus de solucions.

I per descomptat no cal oblidar-se de les visions nocturnes dels edificis que presenten aquestes
façanes amb grans elements de vidre. En encendre’s els seus interiors, les façanes gairebé
desapareixen. Molts més edificis han incorporat aquestes noves tecnologies en els acabats de les seves façanes,
per exemple l’edifici d’oficines del carrer Mestre Villar. En ell s’ha jugat amb els acabats afegint
la il.luminació artificial com un element més de la façana.

Comença a arribar fins i tot a l’arquitectura de menor escala, als edificis de vivendes, en els
quals ha crescut un interès per canviar la manera de mostrar-se a l’exterior, edificis com el
qual ens presenta la promotora Torres, l’edifici “Arts experiència”. Aquest incorpora una escultura
en la seva façana, per descomptat no adopta les solucions de façana dels edificis anteriorment
comentats, però igualment és un clar exemple per fugir del que és tradicional. Fins i tot la
vivenda unifamiliar es fa eco d’aquestes revolucions, cases com la que podem trobar a la
intersecció del carrer de Gènova i el carrer Livorno, en la qual es combinen diversos materials
en les façanes. Es compon de volums amb formes distintes i acabats diferents, combinant des
de panells de fusta, amb rajola cara vista, elements d’acer, aplacats de pedra, etc...
Molts més edificis i construccions de la ciutat estan inspirats en aquestes noves tendències.
Només hem de fer una passejada, parar-nos un instant, mirar al voltant i adonar-nos del que
és evident, la nostra ciutat està canviant, la nova arquitectura s’ha insta.lat a Gandia.