Museu d'etnologia de Gandia. El Mega

El fet de tindre al nostre abast un ampli espai del parc, possibilita la
creació de zones on pugam recrear els sistemes de conreu i les formes de treball. El nostre
projecte vol que el museu siga una institució viva en la que la major part dels objectes continuen
complint l’objectiu per al que van ser fabricats. I així, els visitants podran contemplar com s’usava
una aixada o la forca de llaurar així com el bestiar que es feia servir en les feines diàries del
camp i el canvi que aquest experimenta amb el pas de les estacions. Tot plegat, hauria de ser
un projecte alternatiu al tradicional concepte de museu tot potenciant les activitats didàctiques,
el dinamisme i el caràcter evolutiu que han de marcar les línies generals del projecte.

Pel que fa a l’accessibilitat, la seua ubicació junt al casc històric de la ciutat fa que tothom
puga accedir a peu i en pocs minuts. Així mateix, l’existència d’espais oberts al seu voltant i
de l’aparcament del riu Serpis també faciliten el seu accés a tots aquells que es desplacen des
de distàncies més llargues.

D’altra banda, el patrimoni etnològic és un dels temes que més esforços i interès rep de part
dels antropòlegs i dels estudiosos d’allò que s’anomena “condició postmoderna”. En aquest grup
estarien inclosos tots aquells interessats en l’anàlisi de la natura, del medi ambient i més encara
dels problemàtics processos que conviuen junts, com ara, les successives adaptacions dels
agrosistemes que impliquen un canvi en les formes de producció, la pèrdua de les tradicions,
l’abandonament del camp, les transformacions dels entorns urbans amb la corresponent
contaminació paisatgística i medi-ambiental.

Tanmateix, la finalitat del futur Museu Etnològic de Gandia –MEGa- no ha d’aturar-se en la
recuperació puntual d’alguns dels aspectes tradicionals que han marcat i marquen la nostra
cultura. Volem que els nostres esforços siguen motiu suficient per interessar estudis i actuacions
que impliquen els poders públics i civils, així com a les institucions docents i universitats.

No podem passar per alt el valor cultural, etnològic i paisatgístic de l’horta, les nostres muntanyes
i el camp en general i la biodiversitat associada a aquest espai que durant dècades ha estat
menyspreat per les administracions i àdhuc pel mateix ciutadà. Tot plegat el museu ha de
contribuir a divulgar la vàlua d’aquests valors seculars, orientades al públic adult i molt especialment
als escolars. Així mateix, ha de donar a conèixer les activitats tradicionals i el funcionament
dels sistemes hidràulics i de regadiu, dels seus artefactes així com la seua significació històrica
i ambiental.

El patrimoni etnològic, segons una de les seues definicions, “comprèn els modes específics
d’existència material i d’organització social dels grups que el composen, els seus sabers, la
seua representació del món i de forma general, els elements que fonamenten la identitat de
cada grup social i la diferenciació dels altres”. Aquest concepte està enunciat de manera molt
general i per tant seria molt difícil de contemplar en un projecte comú. Tanmateix, si filem prim
i mirem d’adaptar-lo a la nostra geografia comarcal, es pot assajar una actuació com la que
proposem que no és altra que la de intentar recuperar tots aquells elements del nostre passat
que estan relacionats amb el concepte d’allò que significa “etnologia”.

Tot plegat, creguem que la realització d’aquest projecte posaria en evidència permanent la
necessitat del diàleg en el continu procés de confrontació entre la tradició i la modernitat que
existeix en la nostra societat. En aquest procés dialèctic entre el passat i el present es posaria
de manifest la voluntat de conèixer i de difondre el patrimoni etnològic que està en les arrels
de la nostra idiosincràsia, que ha conformat el què ara som i què, òbviament ha de ser el punt
de partida cap el futur. D’una banda aconseguiríem conèixer millor quina és i ha estat la nostra
riquesa i a partir d’ací interessar-nos pel patrimoni etnològic. Contràriament però, ens adonaríem
de quines són les conseqüències que comporta l’abandonament de la transmissió dels sabers
dels nostres majors, de les seues actituds vers la natura i dels seus congèneres. Pensem, si
més no, en la dinàmica que ara estem coneixent respecte de la globalització. Un procés
d’aculturació de les formes de vida que posa en perill la diversitat i la riquesa cultural de
qualsevol poble o país.