Un passeig pel Raval històric

Quan a finals del segle XIX es va decidir enderrocar els murs de la ciutat i eixamplar-la cap al
sud-oest, es va fer palesa la voluntat dels governants de l’època en donar-li a la nova zona el
sentit de continuïtat entre la Vila i el Raval. Així, el carrer Vallier és la prolongació del carrer
Major; el carrer Sant Francesc de Borja té la seua continuïtat amb els carrers Rausell i Legionari
Bernabeu; i el carrer Sant Rafael la té amb el de sant Vicent Ferrer. Restava salvaguardada així
la part històrica del Raval, a la vegada que es dotava el barri de vies de comunicació amples i
fluïdes. El passeig de les Germanies va quedar com la gran cremallera que unia la ciutat intramurs
amb la d’extramurs, formant així un sol cos, Gandia.

Continuant el nostre passejar pel carrer del Forn, arribem a la històrica plaça del Raval, veritable
cor del barri. A mà esquerra del visitant, s’eleva el flamant i emblemàtic campanar que està
unit al temple parroquial mitjançant un aeri cordó umbilical que, pontejant el carrer Mesquita
del Raval, alberga la casa abadia. Aquest singular campanar ha estat fins no fa massa temps
el far que, no sols marcava els moments de la vida quotidiana de ravaleres i ravalers, sinó que
també orientava cada dia la vida mercantil de llauradors i de comerciants quan es reunien a
la plaça del Prado per fer les diverses transaccions dels productes agrícoles. L’esvelt campanar,
ha sigut i és testimoni mut dels esdeveniments més significatius que conformen la vida de la
gent del Raval. Per davant d’ell passen els protagonistes i els acompanyants de batejos,
comunions, bodes i soterraments que constitueixen les fites més importants en la vida de no
pocs veïns i veïnes. Sota la seua planta tenen lloc les expressions més autèntiques d’alegria,
passió i dolor.

El campanar del Raval també presideix any rere any els actes socials més assenyalats en la
vida del barri. En la seua placeta tenen lloc les reunions de les diverses associacions i col.lectius
que protagonitzen la vida festiva, cultural i religiosa del poble.
Ell ha sigut i és testimoni de la transformació de la plaça de sant Josep, abans dividida per
una via de trànsit que la feia incòmoda i insegura, en un únic espai per a vianants dotat de
bancs de pedra, de jocs per a infants i de dos jardinets estratègicament situats, per tal de
facilitar la seguretat dels usuaris.

En el nostre caminar cap al sud, comprovem com també els carrers de sant Salvador, Castellonet,
Almisserà i Algepseria van ser objecte de remodelació com a vies sols per a vianants.
I, en el nostre passeig per aquest darrer carrer, torcem cap a l’esquerra, recorreguem el tortuós
carrer de la Moreria i arribem al nou Centre Social del Raval.

Va ser aquesta una de les primeres reivindicacions de la incipient Associació de Veïns, allà per
l’any 1991. L’oblit absolut en què es trobava el nostre barri, va ser el motiu pel qual un grup
de veïnes i veïns decidirem crear l’associació veïnal. Havíem aconseguit conjuminar les més
diverses voluntats per assolir el repte de la renovació i modernització del nostre barri. La il.lusió
i la necessitat van fer que aquell inicial i minúscul grup de persones cresqués de manera molt
significativa. La primera tasca va ser redactar un llistat amb les necessitats més peremptòries
del barri, proposant en primer lloc la creació de la Junta de Districte i en segon lloc la necessitat
d’un Centre Social on desenvolupar les diverses activitats programades.
Per a les reunions i assemblees, varem utilitzar el Col.legi Públic Sant Francesc de Borja. Més
tard, se’ns va facilitar una planta baixa al carrer dels Pellers 12. En aquest segon domicili,
compartit amb l’Associació de Dones, la Germandat de l’Ecce Homo, la Banda de Cornetes i
Tambors... hem dut a terme les nostres reivindicacions, fins que l’any 2005 va ser inaugurat
el tan esperat Centre Social que ara tenim davant els nostres ulls, en l’antic hort de l’Anella.
Es tracta d’un modern edifici eminentment funcional, construït bàsicament amb formigó, ferro
i vidre, composat d’una planta baixa i soterrani, on conserva els brocals de dos antics forns de
ceràmica.

Continuant amb el nostre itinerari, travessem la avinguda del Raval i, pel carrer de La Safor,
construït a sobre de l’antic hort dels Ambrosies –una pelleria ja desapareguda-, arribem a les
portes de l’I.E.S. Maria Enríquez. Darrere d’aquest, i fitant amb el riu Serpis es troba, un llogaret
construït a sobre d’una antiga alqueria islàmica. És l’Alquerieta de Martorell considerada vinculada
des de sempre a la família de l’autor del “Tirant Lo Blanch.”
Durant el segle XVI, hi havia en l’Alquerieta de Martorell, un trapig per a la fabricació del sucre.
L’any 1586 va ser visitada pel rei d’Espanya Felip II per tal de vore el funcionament del trapig
accionat per la força de l’aigua del Serpis, doncs fins a les hores havia estat accionat per la
força animal.

En l’actualitat l’Alquerieta, integrada en una moderna urbanització i envoltada de jardins, zones
d’esbarjo infantils..., encara conserva el seu primer encant. Això i el fet que a prop d’ací s’haja
construït una ronda que voreja el riu Serpis, fa que aquest indret estiga millor connectat amb
la ciutat i que tinga millors accessos.

Hi ha en aquest llogaret una ermita que, acusant el pas del temps i l’abandó dels seus antics
propietaris, presenta símptomes d’imminent enfonsament. Recentment, l’Ajuntament ha adquirit
la propietat d’aquest immoble amb la finalitat de rehabilitar-lo i dedicar-lo a usos socials. Aquesta
és la millor forma de vetllar pel manteniment del nostre patrimoni, i, per tant, de treballar per
la conservació de les nostres senyes d’identitat.